dijous, 20 de novembre de 2014

Plebiscitàries, senyors, plebiscitàries


Som molts els que diem que les eleccions que convocarà el president Mas per ben aviat volem que siguin plebiscitàries, però veient les posicions d’alguns és clar que no tothom té clar que un plebiscit és una “consulta que l’autoritat política fa a la voluntat popular sobre una qüestió d’interès general”.

Després de negar-nos el referèndum vinculant i les consultes del 9-N, l’única manera que hi ha perquè quedi clara l’opinió dels catalans sobre aquest tema d’interès general que és la independència és que els programes electorals dels partits que volen celebrar aquest referèndum encobert incloguin un únic punt: la declaració d’independència. (No pas la proclamació, seguint els arguments del professor Boix: declaració, estructures d’estat, negociació amb Espanya i la UE, proclamació.)

Aquests dies llegim opinions de tota mena: que si llista unitària, que si nom paraigua amb els partits separats (com les patètiques marques blanques que es fan servir a les eleccions municipals), que si punt programàtic en comú...

Jo sóc del parer que si ERC, CDC i CUP estan d’acord amb aquest plantejament plebiscitari, de fer unes eleccions que serveixin per construir un estat, oficial al cap d’un any, més o menys, el més lògic i sensat és que vagin junts a la cita electoral, precisament per demostrar que no han de ser unes eleccions normals, unes autonòmiques. (També penso que l’estat intentarà impugnar-les tant sí com no, perquè si van impugnar el botifarrèndum delnoanem separats.)

Hi ha gent contrària a la llista unitària que diu: “Posem aquest punt en comú i anem sols perquè el partit X vol posar la lluita contra la corrupció al programa electoral.” Ja hi som! Plebiscitàries, nois, plebiscitàries. Jo vull eleccions per fotre el camp d'Espanya, no per escollir un govern de dretes o d'esquerres.  


També n’hi ha que argumenten que “la CUP [o ERC] perdrà vots si va amb CDC”, i al revés. Doncs mira, que marxin, si no entenen de què va la cosa.

I després, els més sorprenents: “Fem llistes separades i després un govern de concentració.” ¿Això no és una manera d’enganyar els votants de la CUP o d’ERC, per exemple, que no volen anar amb CDC i que després veuran com aquests partits s’afegeixen a un executiu amb convergents, etc.?


Per què ens hem de complicar tant la vida? Per què no podem fer una llista unitària amb polítics de tots colors i representants de la societat civil que aquests anys han fet tanta feina per tirar endavant aquest somni? ¿No podem anat junts, crear pànic de veritat a Madrid, guanyar, construir un estat i convocar eleccions normals per barallar-nos d’una puta vegada pels problemes reals de la gent?

No voleu que salti el Duran? No voleu que es mullin els d’Iniciativa? Doncs fem unes plebiscitàries de debò, en què tothom es posicioni, amb un únic punt programàtic, perquè ho entengui tot el món.
Tot el que no sigui això és boira. I ja n’estic fins als collons, de tanta boira i tant partidisme.

Jo no votaré cap partit ni cap llista que desvirtuï el caràcter plebiscitari de les eleccions. La millor política social que podem oferir avui a Catalunya és la unió per acomiadar-nos d'Espanya. Prou d'eleccions autonomistes.

m.





"Cada partit, cada secta, ha organitzat la seva "columna". N'hi ha d'anarquistes, de socialistes, de nacionalistes (la d'Estat Català i la Pirinenca), de trotsquistes, de l'Esquerra i poster encara me'n deixo, totes catalanes i totes renyides a mort entre elles i formant entre totes, en comptes d'un Exèrcit, una olla inenarrable."

 

Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales. Club Editor, Barcelona, 2007, p. 169-170. D'una carta escrita el 28 de febrer de 1937.



Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...