dijous, 10 de desembre de 2015

Un pas enrere?



Aquests dies s’han sentit unes quantes veus (Josep Ramondea, Jordi Muñoz, Albert Pla Nualart) que aposten perquè el sobiranisme faci un pas enrere per poder avançar, és a dir, “convertir el referèndum legal i acordat amb l’Estat en la nostra primer fita –i no moure’ns d’aquesta pantalla fins que l’hàgim guanyat (o perdut, esclar)–” perquè així podrem “eixamplar el procés fins a una sòlida majoria”. El referèndum pactat, diu el Pla, és “un impossible molt més possible que la DUI”.

Doncs jo crec que ni una cosa ni l’altra. Esperar que el PPSOEC’s (uns 280 diputats de 350) accepti un referèndum vinculant a curt o a mitjà termini és una mica ingenu. Encara que d’aquí a quatre anys hi hagués un govern Podemos-PSOE, i que l’Iglesias complís la seva paraula, potser llavors es podria produir el miracle i ens deixarien fer un referèndum, però no seria pas vinculant perquè per marxar d’Espanya legalment caldria canviar la Constitució, o sigui, dues terceres parts del Congrés. Impossible. Si tot continua més o menys com ara, si Espanya no es fon, no hi ha res a fer.

Pel que fa a la DUI, sí que me la crec com a opció per fer el referèndum vinculant, que en aquest cas seria acordat amb Europa i els mercats, que al capdavall són els que manen i ens deixen anar tirant (anar endeutant-nos). Si finalment hi ha acord Junts-CUP, un pacte que sigui seriós i estable, la declaració unilateral, amb el referèndum constituent com a punt culminant, sí que podria propiciar un pas enrere amb capacitat guanyadora. L'amenaça de la DUI no els fa res, però si el Parlament declara la independència en espera de la ratificació popular i la proclamació posterior, llavors sí que la Merkel i el més que segur desgavell econòmic espanyol podrien forçar la celebració d'un referèndum a l'escocesa.
 
Ara bé: si es vol fer el pas enrere per reclamar el dret de decidir, per enganxar els podemos i les colaus al procés sobiranista, no podem fer trampes. El dret de decidir és un dret, i s’ha d’exercir perquè és el teu dret. No s’hi val a dir que només pot ser acordat amb l’estat perquè llavors ja no és un dret, però crec que tampoc no podem organitzar un referèndum unilateral d’independència perquè no hi hauria prou garanties democràtiques i sí massa claveguera i amenaça de l’estat; a més: de què serviria un referèndum unilateral si votessin 2.300.000 persones (9-N) i s’obtingués un 80% de sís? (Recordem que el 27-S van votar 4.130.000 persones.) Només es podria fer aquest pas enrere amb la condició que si l’estat es nega a permetre el referèndum i a acceptar-ne el resultat, tots els firmants del pacte pel dret de decidir s’haurien de comprometre a tirar endavant la DUI, implicar-se en l’elaboració de la Constitució i promoure la participació en el referèndum de ratificació.

O sigui, als de Podemos i als d’Unió només se’ls pot oferir el pas enrere si són fidels fins al final al DRET de decidir. Si és que hi creuen, és clar.

m.


Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...