divendres, 29 de maig de 2015

Després del 24M


Han passat cinc dies des de les eleccions municipals i n'hi ha que encara ens pessiguem de tant en tant per saber si ho hem somiat. Estem molt contents, amb ganes de començar a treballar des del govern, il·lusionats i agraïts. Aquests dies trobem moltes persones que ens saluden i feliciten amb una rialla. La majoria et diuen: "ja era hora." Hi havia ganes de canvi, es palpava en l'ambient, ho vam intuir durant la campanya... però mai ens vam confiar, i encara menys els últims dies, en què tot es va embrutar amb més mentides, més provocacions i més intoxicacions per part dels qui volien seguir aferrats al poder. Jo vaig intentar ser realista-optimista: hi havia bones sensacions arreu on anàvem, era complicat que amb el panorama que hi havia cap llista tragués 4 regidors, amb la gent de CiU treballàvem pel canvi... però al davant hi teníem el que hi teníem, i els últims dos dies em va guanyar el desànim i el pessimisme. Calia confiar en la gent, però hi havia la incertesa normal de dubtar si després de 24 anys d'unes maneres de fer poc democràtiques, hi hauria una majoria prou clara que obriria els ulls, venceria la por, i aniria a votar canvi.

I sí. Ara ja podem dir que a Ribera d'Urgellet ens hem fet grans i sabem pensar i actuar per nosaltres mateixos. Els resultats no deixen lloc a cap ombra de dubte: amb una participació del 73,6% del cens, ERC-AM vam treure 245 vots, Compromís-Progrés 187 vots, CiU 68 vots, PP 6 vots i Solidaritat 1 vot.

Van confiar en la nostra candidatura gairebé la meitat dels votants, un 48%, i amb la suma dels vots de CiU van votar pel canvi 313 persones, un 61%.  Espectacular. Inapel·lable. La llista de l'alcalde actual, que les legislatures anteriors s'havia presentat amb CiU i que aquest cop va passar en bloc a la marca blanca del PSC, va perdre 100 vots respecte a fa quatre anys i fins i tot va treure 8 vots menys que nosaltres a les últimes eleccions, quan ens vam presentar amb una llista tancada l'últim dia i sense fer pràcticament campanya.

ERC tindrem 3 regidors (vam quedar a cinc vots de la majoria), els socialistes 3 més, i CiU 1 regidor molt treballat i ben guanyat, amb qui formarem un equip de govern de primera divisió.

Tot això vol dir una cosa molt important: que hi havia moltes ganes de començar una nova etapa.

I amb uns resultats així, encarem aquest gran repte i aquesta enorme responsabilitat amb unes ganes tremendes, amb tota la força del món i amb l'esperança que els que avui encara no entenen què ha pogut passar, acabin comprenent que tot a la vida té el seu final i que canviar no ha de ser sinònim d'anar pitjor. Al contrari. El dia 13, dia de constitució dels nous ajuntaments, s'estrenarà un equip de govern il·lusionat, responsable i motivadíssim, perquè tenim al davant un repte extraordinari: funcionar amb normalitat democràtica. Purament i simplement això. Explicant les coses tal com són, amb respecte per a tothom, obrint les portes de l'ajuntament, donant la veu i demanant l'opinió als veïns.

Ja va dir l'alcalde en funcions el dia del seu míting al Pla que aquesta legislatura 2015-2019 serà molt complicada perquè no hi ha ingressos, la Generalitat està escanyada i no paga el que deu als ajuntaments. I hi estic d'acord. Per tant, pocs invents, anar tirant per fer millor el dia a dia amb petits detalls i sempre amb l'objectiu de treballar pel bé de tothom.

El dia 13 tancarem una llarga etapa i n'obrirem una de nova, que el temps jutjarà d'aquí a uns anys, però que com a mínim començarà amb l'ambient més net, més transparent i més saludable.

Gràcies!

josefina

diumenge, 17 de maig de 2015

A meitat de campanya

La campanya de les municipals a Ribera d'Urgellet està sent dura, tal com era de preveure. I obres els ulls i coneixes més les persones. Les sensacions a dia d'avui són bones. Aparentment, hi ha força més gent de la que ens pensàvem que està al cas de què passa a l'Ajuntament i que té molt clar que després de 24 anys, 24, cal canviar, per una qüestió ja purament natural i pròpia de la democràcia, si és que s'hi creu.

Hem fet ja les reunions a Montan i a la Parròquia, molt positives. Demà farem la d'Adrall, dimecres la d'Arfa i dijous la del Pla. Però a les reunions, pels motius que siguin, no hi ve tothom, i he pensat escriure què hi expliquem perquè ho pugui llegir qui ho vulgui.

Hem fet una gran candidatura, amb gent tan vàlida que ningú hi és per farcir. Tant valen els que anem al davant com els suplents que tanquen la llista.
1.Josefina Lladós Torrent del Pla de Sant Tirs.
2. Miquel Caminal Cerdà d'Arfa.
3. Berna Fernández Hernando d'Adrall.
4. Joan Guitart Pubill de Castellar de Tost.
5. Neus Ramos Martín de la Parròquia d'Hortó.
6. Isabel Vila Planavila de Torà de Tost.
7. David Arpa Lecum del Pla de Sant Tirs.
Suplents
1. Eduard Lladós Pons d'Arfa.
2. Eduard Cerqueda Ubach d'Adrall.
3. Carlos Fenés Gonzàlez del Pla de Sant Tirs.
4. M. Àngels Arnau Vilarrubla d'Adrall.
Poder fer aquest equip, inimaginable fa tan sols dos mesos, ja ha sigut una victòria. Només per treballar al costat d'aquesta gent val la pena viure les satisfaccions i les penes i penúries d'una campanya al nostre municipi.

El nostre lema és Per un ajuntament de tots, eficient i transparent.
Un ajuntament de tots: perquè tots els veïns se'l sentin seu. Que ningú tingui por d'anar a l'ajuntament a preguntar, a consultar, a opinar. Que notin que l'ajuntament està al seu costat per ajudar, no per anar-los en contra ni per deixar-los sols davant dels problemes, sinó per donar-los un cop de mà en tot el que es pugui i orientar en tot el que faci falta, però sempre amb franquesa i amb la realitat i la veritat per davant.
Un ajuntament eficient: que prioritzi les obres i els projectes més necessaris i que gestioni amb el màxim  rigor fins a l'últim cèntim que té.
Un ajuntament transparent: perquè tothom pugui estar al cas de què s'hi fa, que s'expliquin els projectes abans de fer-los, que hi hagi una relació directa, clara i sincera entre els responsables públics i els veïns.

Les propostes del nostre programa, fetes des de la sinceritat i la realitat, són aquestes:


Estem convençuts que amb les propostes sobre què cal fer als nostres pobles tots hi podem estar d'acord. Fa un parell de dies va arribar a la bústia de les cases la carta-programa de la candidatura socialista, de l'alcalde actual, i comparteixo totes les propostes que porten. Els nostres pobles són els que són, els diners que tenim també són els que hi ha. Per tant no es poden fer grans invents ni macroprojectes, sinó que cal anar a cuidar els detalls i a fer el possible perquè el dia a dia de tothom pugui ser millor. Així doncs, la diferència entre uns i altres no és pas a nivell de propostes. La diferència està en la manera de fer-les.


La transparència en la gestió pública és la nostra obsessió. Sobretot perquè hem estat aquests quatre anys a l'oposició i hem pogut comprovar de primera mà que les coses es poden fer d'una altra manera, basada en la claredat, la sinceritat i la voluntat i el convenciment de treballar per a tothom.

Aquesta part del programa és per a nosaltres molt important, i m'agradaria que fins i tot qui tornarà a votar l'alcalde i el seu equip se la llegeixi una i dos vegades. I un cop llegit, hi reflexioni fredament i es posi la pregunta: jo amb l'alcalde i el seu equip he anat bé, però més enllà de jo hi ha un poble, un municipi, que potser es mereix transparència, franquesa, i que els diners de tots es gastin en allò realment important i públic.

En alguna de les reunions que hem fet, hi ha hagut veïns que han dit que no veuen malament que l'alcalde, sigui qui sigui, cobri per fer la seva feina. No hi estem pas en contra. Explico que és una decisió molt personal. Si guanyem i surto elegida alcalde, tinc molt clar, com ho he tingut aquests quatre anys de regidora, que vaig a treballar pel municipi, no a viure del municipi. I més en una època en què les aixetes de les subvencions s'han tancat considerablement, i que el finançament dels ajuntaments deixa molt que desitjar. Tinc una feina i d'això he de viure, perquè també tinc molt clar que no aspiraré mai a ocupar l'alcaldia més de quatre o de com a molt vuit anys, i per això no puc renunciar a la meva vida professional, que és el que m'ha de permetre guanyar-me la vida. Per tant, renunciarem al sou d'alcalde (que l'ajuntament està pagant des de ja fa gairebé dos anys i que fins avui la Generalitat no ha retornat res, i que entre sou i seguretat social és d'uns 1.700 euros mensuals). També renunciarem a tindre mòbils a càrrec de l'ajuntament (avui n'hi ha tres: dos de l'alcalde i un del tinent d'alcalde Jesús Dòria), i només cobrarem despeses de quilometratge i dietes quan sortim fora de la comarca per feines relaciones amb l'ajuntament. I punt. Res a veure amb el que passa ara, i que està sent motiu d'investigació per part de l'Oficina Antifrau de Catalunya. Només amb aquestes tres mesures, i tenint en compte les xifres tancades del 2014, ens estalviaríem 25.000 euros l'any (100.000 per legislatura), que podríem destinar a altres iniciatives beneficioses per al conjunt de veïns. Segur que a qualsevol que llegeixi això se li poden acudir propostes on gastar aquests diners.

La gent de la candidatura d'ERC-AM tenim molt clar què és l'ajuntament i què s'hi ha d'anar a fer. I sobretot, som conscients què vol dir ser representants públics: significa ser els servidors de tothom per igual, i tractar tothom amb respecte. No implica estar per damunt de res ni de ningú. Al contrari, sempre he pensat que si ets un servidor públic estàs fins i tot per sota de la gent, a qui et deus.

Ens és molt fàcil defensar i explicar tot això perquè hi creiem.

Evidentment, si volem canviar les coses és perquè hem vist com funcionen ara i no ens agraden. I encara ens agrada menys l'aire que alguns estan donant a la campanya, sobretot gent de la candidatura socialista de Compromís, que aspiren a perpetuar-se en el govern de l'ajuntament i estem veient que l'única manera que tenen per fer-ho és fent servir tot un ventall de mentides i d'intoxicacions que qualsevol persona que tingui dos dits de front pot veure ràpidament que són falses. Explicaré només dos detalls que per mi particularment han suposat un punt d'inflexió important, i que a més van passar just començada la campanya:

El dissabte dia 9 va vindre el diputat d'ERC a Madrid Joan Tardà. Va passar el matí a la Seu, anava a dinar a Organyà, i el nostre número 2, que és l'únic militant d'ERC de la candidatura, va proposar fer un vermut al poli d'Arfa i ensenyar-li el pou de gel. El tinent d'alcalde Jesús Dòria, número 2 de Compromís, ens va negar la clau al·legant que el pou encara no ha estat inaugurat. Això no ha sigut impediment perquè ell i l'alcalde l'hagin ensenyat a qui ells han volgut (i d'això n'hi ha testimonis). Però ve un diputat, que al marge que ho sigui per un o altre partit no deixa de ser un representant públic d'una institució pública, i no pot veure un pou de gel que no és pas patrimoni de cap persona en particular, ens ha costat 100.000 euros a tots. I tampoc sembla gaire normal que a l'ajuntament no n'hi hagi una clau.

L'endemà diumenge a la tarda em va trucar el responsable del casal municipal, que es fa a Arfa des de fa molts anys i que sempre és un èxit d'organització i de participació, tant entre famílies del municipi com de fora del municipi. Al migdia l'alcalde el va aturar i li va dir que si jo guanyava faria tancar el casal municipal. El noi em va telefonar no perquè li digués que era mentida, que ell ja ho sabia perquè hem parlat sovint del tema, sinó per fer-me prendre consciència de com les gasten per guanyar. Si us mireu la primera part del programa que he penjat més amunt, veureu què diem del casal municipal. I no és el nostre estil anar amb mentides ni fer por a ningú.

No ens carregarem res, no tancarem res, no anirem en contra de ningú, no tenim cap ànim de venjança... No som així, aquest no és el nostre estil, i ho dic a tothom: si us plau, no us deixeu enganyar, com a mínim tot el que els de la llista socialista i gent del seu entorn us diguin de nosaltres, poseu-ho en dubte, i ens ho pregunteu. No tingueu por. El vot és secret. Un alcalde només és un alcalde. Un regidor només és un regidor. No tenen ni la capacitat ni el poder per fer moltes de les coses que diuen que faran, o que farem. L'únic argument que sento a favor de la continuïtat de l'alcalde actual és: "Ha fet moltes coses." Només faltaria que en 24 anys no s'hagués fet res, llavors sí que seríem un cas digne d'un expedient X, i més quan s'han viscut els anys daurats dels ajuntaments, econòmicament parlant.

La diferència entre Compromís i ERC és que si ells tornen a guanyar seguiran fent les coses a la seva manera sense comptar amb ningú més, i si guanyem nosaltres s'obrirà una nova etapa on tothom que ho vulgui podrà participar en la vida municipal i mai tirarem res endavant sense consultar-ho abans públicament. Si ells tornen a guanyar serà un nou triomf de la mentida i de la por. Si guanyem nosaltres o CiU estem segurs que caurà un mur que cada any que passa es fa més alt.

Som gent normal i volem que l'ajuntament funcioni amb normalitat, al servei de tothom i explicant sempre les coses tal com són. No hi ha més. És tan senzill com això.

josefina

dimecres, 13 de maig de 2015

Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet: per què, el sou d'alcalde?

Aquest migdia, en plena campanya, hem hagut de córrer a fer un ple extraordinari perquè el dia 22 s'acaba el termini per sol·licitar un sou per a l'alcalde. De fet, aquest ha sigut l'únic punt de l'ordre del dia. És el tercer any que Antoni Capdevila es demana cobrar una compensació econòmica a final de mes, que en teoria l'hauria de pagar la Generalitat, però ja portem gairebé dos anys amb aquesta història i per ara és l'Ajuntament qui va pagant cada mes religiosament pràcticament 1.200 euros a l'alcalde, més uns 500 euros de Seguretat Social. De la Generalitat encara no se n'ha vist ni un duro ni de moment hi ha notícies que es reemborsin aviat aquests diners.

Quan a l'estiu del 2013 Antoni Capdevila va decidir demanar-se el sou d'alcalde va ser una mica sorpresa per a tothom, perquè aquesta mesura ja feia anys que la Generalitat l'havia posat en marxa (anys d'Esquerra a Governació, amb el tripartit), perquè estàvem a meitat de legislatura, i perquè ja portava 22 anys en el càrrec i mai havia demanat cap compensació mensual, com legítimament hauria pogut fer.

En aquella ocasió ens vam abstindre, perquè si bé vam considerar que la mesura de pagar un salari als alcaldes de municipis de menys de 2.000 habitants és positiva (vol ser un al·licient perquè hi hagi més gent que es presenti de candidat, vol dignificar una mica el càrrec, i vol evitar que es tinguin temptacions de buscar diners per altres bandes menys clares), no trobàvem lògic que aquest sou el demanés algú com el nostre alcalde, tenint en compte especialment que des de fa molts anys (no hem pogut saber quants perquè ens va negar les factures que vam demanar veure) es cobra del diner públic totes les factures del combustible que posa al seu cotxe (que n'hi pot haver de tres a cinc al mes, algunes les cola com si fossin de gasoil pel tractor municipal, i solen sumar una mitjana d'uns 400-420 euros), i també li paguem dos telèfons mòbils, que solen costar-nos al mes una mitjana de 200 euros. Al seu moment, vam fer una moció perquè dels dos mòbils en triés un, i que els quilometratges només els facturés a l'ajuntament quan per motiu del seu càrrec hagués de fer desplaçaments fora de la comarca. Ell i els seus regidors hi van votar en contra.

Davant d'això ens vam veure obligats a denunciar-ho, i l'Oficina Antifrau ho està investigant des de fa un any llarg. Com que ni el 2014 ni en el que portem de 2015 l'alcalde no ha variat gaire els seus costums, ja l'any passat vam votar en contra que es demani cobrar un sou públic a final de mes, i avui hi hem tornat a votar en contra. A més, es demana un sou que correspon a un 75% de dedicació, i és altament improbable que d'un temps cap aquí Antoni Capdevila dediqui efectivament aquest percentatge de temps a la feina d'alcalde.

A l'hora de debatre aquest punt (bé, això de debatre, als plens del nostre ajuntament es podria considerar un eufemisme), he preguntat a l'alcalde: "¿Ens pots explicar per què et demanes cobrar un sou?" No ho ha sabut explicar, o no ha volgut, o no ha sabut què dir... fins i tot ha intentat colar que el demanava "sigui qui sigui després l'alcalde". Hahahahahahahahaha!! Es pensa que no sabem llegir. Al document de petició de la subvenció s'hi ha de posar ben clar el nom de la persona per a qui se sol·licita i el seu DNI. Plaf!

I encara més: li dic que no podem acceptar que tant diner públic vagi a parar a la seva persona, i que lamentem que no hagi modificat els seus hàbits en gasoli i telèfon malgrat la investigació oberta d'Antifrau, i que caldria vigilar més amb els diners de l'Ajuntament perquè per ara la Generalitat no ha abonat res, i ha intentat fer-nos creure que la Generalitat ja havia pagat el sou del 2013. Però què es pensa? Que no ens mirem el tancament de comptes a final de cada exercici? He dit que tenia la certesa que la Generalitat encara no ha pagat res de res, i la secretària ho ha confirmat.

Actituds com les d'avui, en què l'alcalde i companyia intenten colar mentides sempre que poden, ara en plena campanya són el pa de cada dia. De fet ja ve d'un temps endarrere. Si els voleu fer cas, sapigueu que si nosaltres guanyem les eleccions arrasarem amb tot el municipi. Ho tancarem tot, denunciarem tothom, començarem una cacera de bruixes amb els que sempre han estat al seu costat, ho petarem tot... en fi, que som dolents, som el dimoni, ui si guanyem!!!!!

Amb aquestes actituds és ben clar que es pensen que la gent som rucs i que ells estan per sobre de tot i de tothom. Però per sort, cada vegada hi ha més persones que obren els ulls i saben que això no és normal, i que no es creuen el que amb tota convicció els diuen Capdevila, Dòria, Majoral i companyia. El que està clar és que el grup de l'alcalde, que aquest cop s'han presentat sota el paraigua socialista de Compromís, només sap guanyar vots d'una manera: practicant la guerra bruta, mentint sobre els seus contrincants i intentant posar la por al cos de la gent. D'això se'n diu intoxicar i faltar al respecte a la gent. En diuen de tan grosses que estic convençuda que al final els acabaran devorant les seves pròpies mentides.

josefina


Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...