divendres, 5 de juny de 2015

Entrevista amb el Llombart


Al Jofre Llombart no li he tingut mai mania. Com a periodista el trobo normalet (no sé si he acabat de llegir algun article seu) i com a personatge em carrega una mica, amb els típics tics de les estrellites. Avui l'he volgut posar a prova i aquest és el resultat.

Cap a les set del matí he sentit una companya seva que deia "Merinyà és un nou poble de Catalunya", que és una bestiesa indigna d'algú que es fa dir periodista. De P3, no (com li agrada dir al Llombart), però de primer d'ESO, sí. I estem parlant del programa més escoltat de Catalunya, premiat recentment pel seu rigor. (Això diu molt del nivell d'aquest país, també.)

No és la primera vegada que perpetren ruqueries com aquesta. No fa gaires dies deien (ells i la majoria de mitjans, tot s'ha de dir) que Sant Jaume de Frontonyà és el poble més petit de Catalunya, quan en realitat és el muncipi amb menys habitants del país, no pas el poble.

Doncs bé, a un quart i mig de vuit he fet aquest tuit:





Al cap d'una estona, el Llombart m'ha seguit al Twitter. Oh, quin honor!

Ho ha fet per enviar-me un missatge directe; de bon rotllo, entre tu i jo, eh?



Al segon missatge directe, una hora després, després de revisar el podcast, es lliura de tota culpa, però li contesto que a ell no l'he sentit a les set, només la seva companya mitja hora abans i a ell, cap a les vuit, quan ha dit la bajanada.

Al cap d'una estona s'ha oblidat dels missatges directes i ha corregut a anunciar això als seus fans:




M'he descollonat literalment quan després del jo no he sigut, jo no he sigut, hem tingut l'aparició divina i gloriosa i excelsa del mestre Basté:




I la meva intervenció s'ha acabat amb aquest tuit:






Ho ha dit, es pot escoltar aquí.

Em molesta més la xuleria que aquestes mostres d'ignorància. Seguir algú per envialr-li un missatge directe; després intentar exculpar-te en obert, perquè ho vegi tothom (jo ho he fet bé, nois), quan has encetat una conversa privada; després veure que l'has cagat; deixar de seguir i, finalment, blocar.

Ets una mica pobre tio, Jofre.



Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...