dilluns, 28 de desembre de 2015

El Govern dóna llum verda a l'Acadèmia Andorrana de la Llengua i al 'Diccionari normatiu de la llengua andorrana'



El Govern d'Andorra, a proposta del Ministeri de Cultura, ha donat el vistiplau a la creació de l’Acadèmia Andorrana de la Llengua, que es posarà en marxa aquest any que ve i que dependrà del Servei de Política Lingüística (SPL). Paral·lelament, l'SPL, amb el suport d’experts de tot el país, també té l’encàrrec d’elaborar i de publicar l'any que ve el Diccionari normatiu de la llengua andorrana.

Cal tenir en compte que la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua diu que l’SPL és l’autoritat “en les qüestions relatives a la normativa, l’actualització i l’ús correcte de la llengua”. Per tant, tal com han manifestat fonts del Ministeri de Cultura, "tenim tota la legitimitat i el suport legal per establir què és i què no és normatiu, sense dependre d’altres institucions foranes com l’Institut d’Estudis Catalans i el seu diccionari normatiu".

Des de l'SPL han admès que "ja fa temps que estem treballant en aquest diccionari, que serà molt restrictiu. Moltes paraules pròpies ocuparan el lloc d’altres que, quan surti a la llum el diccionari, deixaran de ser correctes". És el cas de peís i candicat, qua substituiran les formes país i candidat.

L'Executiu encapçalat per Antoni Martí ha volgut treure importància a la notícia, que de ben segur suposarà un abans i un després en les relacions amb els veïns del sud. Des del Ministeri de Cultura han negat que l'anunci d'aquesta desconnexió lingüística en període de festes s'hagi fet perquè passi tan desapercebut com sigui possible i han afirmat rotundament que no hi ha hagut pressions de Madrid a causa del procés independentista. 



Exemples de terminologia andorrana que substituirà la catalana al diccionari normatiu

a l’avança  loc adv  Per endavant, anticipadament, amb antelació, prèviament. Gràcies a l’avança. Les entrades es poden adquirir a l’avança als punts habituals.
acotxar-se  v pron   1. Ajupir-se. | 2. Allitar-se.
aixalavar  v tr  Rentar (plats, roba, etc.) superficialment, rentar a mitges.
arramassar  v tr  Recollir, arroplegar, aplegar el que està escampat (sobretot pel que fa al bestiar, els bolets, l’herba del camp
apariar  v tr  1. Arreglar una cosa, reparar una cosa malmesa. Apariar un rellotge. | 2. Endreçar. Si el nucli històric s’arreglés una mica seria més atractiu. | 3. Condicionar, arranjar (un edifici, una sala, etc.).
arroplegar  v tr  Arreplegar.
bogar  v tr  Adobar les terres, femar.
botir  v tr  1. Inflar una pilota, una roda, etc.
botir-se  v pron  1. Inflar-se. | 2. Enfadar-se. Es boteix per no-res.
capitomba  f  Tombarella.
cassigall  m  Parrac, tros de roba esquinçat o dolent.
clípol  m  Autobús interurbà.
cossigoles m pl  Pessigolles.
desencusa  f  Excusa,
desempanar  v tr  Reparar una pana
donques  conj  Doncs
entrepussar  v intr  Ensopegar.
esparpillar  v tr  Remenar, remoure alguna cosa, escampant-ne el contingut.
estrossinar  v tr  Trossejar.
fargat -ada adj  Vestit (mal fargat, ben fargat). 
gicar  v tr  Deixar.
murga  Múrgola.
pessó  m  1. Pila, gran quantitat d’una cosa.
reglatge  m  Ajust (dels esquís).
tampanada  f  Trompada, garrotada, cop fort que algú es dóna amb una tampa o amb alguna altra cosa.
trasteria  f  1. Cosa inútil. | 2. Malifeta.


divendres, 11 de desembre de 2015

L'exèrcit del Pla


Com que això del procés no acaba de rutllar per la via del bon rotllo, ens han fet saber que al Pla de Sant Tirs s'acaba de crear una organització que no descarta l'ús de la forca.







dijous, 10 de desembre de 2015

Un pas enrere?



Aquests dies s’han sentit unes quantes veus (Josep Ramondea, Jordi Muñoz, Albert Pla Nualart) que aposten perquè el sobiranisme faci un pas enrere per poder avançar, és a dir, “convertir el referèndum legal i acordat amb l’Estat en la nostra primer fita –i no moure’ns d’aquesta pantalla fins que l’hàgim guanyat (o perdut, esclar)–” perquè així podrem “eixamplar el procés fins a una sòlida majoria”. El referèndum pactat, diu el Pla, és “un impossible molt més possible que la DUI”.

Doncs jo crec que ni una cosa ni l’altra. Esperar que el PPSOEC’s (uns 280 diputats de 350) accepti un referèndum vinculant a curt o a mitjà termini és una mica ingenu. Encara que d’aquí a quatre anys hi hagués un govern Podemos-PSOE, i que l’Iglesias complís la seva paraula, potser llavors es podria produir el miracle i ens deixarien fer un referèndum, però no seria pas vinculant perquè per marxar d’Espanya legalment caldria canviar la Constitució, o sigui, dues terceres parts del Congrés. Impossible. Si tot continua més o menys com ara, si Espanya no es fon, no hi ha res a fer.

Pel que fa a la DUI, sí que me la crec com a opció per fer el referèndum vinculant, que en aquest cas seria acordat amb Europa i els mercats, que al capdavall són els que manen i ens deixen anar tirant (anar endeutant-nos). Si finalment hi ha acord Junts-CUP, un pacte que sigui seriós i estable, la declaració unilateral, amb el referèndum constituent com a punt culminant, sí que podria propiciar un pas enrere amb capacitat guanyadora. L'amenaça de la DUI no els fa res, però si el Parlament declara la independència en espera de la ratificació popular i la proclamació posterior, llavors sí que la Merkel i el més que segur desgavell econòmic espanyol podrien forçar la celebració d'un referèndum a l'escocesa.
 
Ara bé: si es vol fer el pas enrere per reclamar el dret de decidir, per enganxar els podemos i les colaus al procés sobiranista, no podem fer trampes. El dret de decidir és un dret, i s’ha d’exercir perquè és el teu dret. No s’hi val a dir que només pot ser acordat amb l’estat perquè llavors ja no és un dret, però crec que tampoc no podem organitzar un referèndum unilateral d’independència perquè no hi hauria prou garanties democràtiques i sí massa claveguera i amenaça de l’estat; a més: de què serviria un referèndum unilateral si votessin 2.300.000 persones (9-N) i s’obtingués un 80% de sís? (Recordem que el 27-S van votar 4.130.000 persones.) Només es podria fer aquest pas enrere amb la condició que si l’estat es nega a permetre el referèndum i a acceptar-ne el resultat, tots els firmants del pacte pel dret de decidir s’haurien de comprometre a tirar endavant la DUI, implicar-se en l’elaboració de la Constitució i promoure la participació en el referèndum de ratificació.

O sigui, als de Podemos i als d’Unió només se’ls pot oferir el pas enrere si són fidels fins al final al DRET de decidir. Si és que hi creuen, és clar.

m.


dimecres, 9 de desembre de 2015

Música, mestre


El Jaume m'envia un correu per explicar-me "una cosa extraordinària" que fan a l'escola dels seus fills. Han substituït la sirena que anunciava les entrades i sortides a l'escola o al pati per música. A més han fet un web perquè "tothom pugui estar al cas de les cançons que sonen cada setmana i les pugui tornar a escoltar quan vulgui (amb videoclips, amb les lletres...)". Al web diuen que ara "tothom entra més relaxadament a l’escola". Un dels avantatges de tenir una escola petita com la del Pla és que no ens calen sirenes, però em sembla una bona idea, sobretot tenint en compte els criteris per triar les cançons.

I és que controlar l'educació és molt important, fins i tot abans d'entrar a l'aula, com diuen els amics de Dolça Catalunya:







Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...