Dimecres vaig fer aquest parell de tuits:
Divendres, en un semiarticle, l'Enric Vila defensava que "Si ERC i DiL donessin el seu vot de franc a Sánchez, quedaria clar que la independència no es fa contra ningú, ni tan sols contra els que ens volen sotmesos".
Com més va, més convençut estic que seria una gran jugada permetre que el Sánchez sigui president, sempre que sigui a última hora i amb una bona dosi de señorío fanfarrón, que és el que no suporten els no-nacionalistes castellans. Si el PSOE té el sí de Pablemos, IU, PNB et al. i al final els Ciutadanos diuen que ni no ni abstenció, quan tota la caspa toqui a "salvar a España", els putos nazionalistes hauríem d'oferir la governabilitat a canvi de res. De res. No volem res a canvi. No volem que a Espanya hi hagi inestabilitat. Si el nostre sí ha de servir perquè els mercats estiguin tranquils i els espanyols no en pateixein les conseqüències, endavant. Nosaltres vindrem a negociar la separació i segurament ens trobarem la mateixa reacció amb un govern socialista que amb un de popular. El nostre sí és un sí als espanyols, no a l'estat espanyol.
Això es faria mal. Destremparíem l'adversari d'una manera fabulosa. La reacció més probable seria antes rojigualda que roja, però això, a nosaltres, tant ens fot.
m.
