divendres, 22 de gener de 2016

Cinema en català



Quan l’oferta de cinema en català és com a mínim igual a la que es fa en castellà, la resposta del públic és positiva i, amb dades a la mà, el nombre d’espectadors en la versió catalana ha estat superior en alguns casos. Ho he pogut comprovar aquests últims anys a Andorra, on podem dir que la comunitat lingüística és, més o menys, del 50% en cada llengua. (Òbviament, en una zona metropolitana de Barcelona on el 75% dels veïns són castellanoparlants no es poden fer gaires miracles, tot i que a la canalla tant li fot anar a veure els Minions en català o castellà. Van a l’escola en català, miren el Súper3 i no tenen els prejudicis dels grans.)

Fa cinc anys, al Servei de Política Lingüística vam firmar un conveni amb els Cinemes Illa Carlemany per promoure l’exhibició en català. Petita subvenció (compra de 100 entrades a 4 euros per als voluntaris per la llengua) a canvi d’igualtat de condicions: Si el cinema ofereix la mateixa pel·lícula en català i castellà, els horaris, les sales i el 3D no han de ser favorables al castellà com passa a tot arreu.

Els resultats van ser prou bons.

▪ L’any 2011, per exemple, es van projectar dotze pel·lícules en català en el marc del conveni: Mil cretins, Arthur i la guerra dels mons, Bruc, El cavaller de l'antifaç, Els barrufets, Harry Potter i les relíquies de la mort, Mitjanit a París, Passi el que passi, Kerity i la casa dels contes, Eva, Les aventures de Tintín: El secret de l’Unicorn i El gat amb botes.

▪ La primera setmana de projecció de Les aventures de Tintín: El secret de l’Unicorn va portar 3.654 espectadors als Cinemes Illa Carlemany (1.963 el primer cap de setmana). Aquesta xifra va situar l’empresa al capdavant de les 27 sales on es va poder veure aquesta pel·lícula des del 28 d’octubre fins al 3 de novembre. Proporcionalment, Andorra va estar molt per sobre de Catalunya pel que fa a assistència (44.050 espectadors a Catalunya i 15.156 a la ciutat de Barcelona).

▪ A més, fins al dia 22 de novembre, 5.264 persones van triar la versió en català de Tintín, davant les 1.216 que la van veure en castellà.

▪ Els últims mesos també van destacar Els barrufets (3.300 espectadors, el doble que en castellà) i Mitjanit a París (1.378)

▪ Al juliol hi va haver tres pel·lícules en català a la cartellera dels Cinemes Illa Carlemany (Passi el que passi, Harry Potter i les relíquies de la mort i Els barrufets), un fet inèdit a Andorra i crec que a la resta de territoris de parla catalana. L'empresa no ho va fer per amor a l'art.


m.


divendres, 8 de gener de 2016

RUI



Llegit l’article de l’Elisenda Paluzie, que defensa el referèndum unilateral d’independència (RUI). Diuen que el David Cameron va acceptar el referèndum a Escòcia perquè l’Alex Salmond va amenaçar-lo de fer un RUI. És obvi que el Regne Unit no és Espanya i que Madrid no permetrà un referèndum acordat encara que hi hagi un govern d’esquerra amb PSOE, Podemos i altres forces, però això no obsta perquè ho tornem a provar, amb l’únic objectiu d’ajuntar tots els partits que estan a favor del dret de decidir. ¿Que Podemos no està a favor del dret de decidir sinó del dret de demanar permís? Molt bé, doncs que ho demostrin, que ho vegin tots els catalans, les vegades que faci falta. Les eleccions del març sembla que ens ens oferiran un panorama encara més ingovernable que el d’ara. Les esquerres podran sumar? I els sobiranistes? Em sembla que no. En canvi, els partidaris del dret de decidir, almenys en teoria, sí. Caldria fer un pacte en aquest sentit i formar un govern provisional amb el mandat de celebrar un referèndum vinculant, acordat o no, aquest any o el que ve. Un govern amb CDC, ERC, CUP i Podemos (i Unió, si escau). Quan a Madrid diguin que no, crec que només amb la força d’un executiu com aquest podríem fer un RUI amb possibilitats d’èxit, perquè el fracàs del referèndum no solament pot venir de la no-participació dels contraris a la independència, sinó també de la por en els partidaris del i dels que no ho tenen clar a causa de tota la guerra bruta de l’estat espanyol. I què passa si els del dret de demanar permís no aposten pel dret de decidir? Més autonomisme, tornar a principi de segle però canviant la reforma de l'Estatut per la reforma de la Constitució.

Tot el que no sigui això, no ho veig gens clar.

m.


Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...