dijous, 9 de juny de 2016

El RUI i el full de ruta



A principi d’any els Vila, Paluzie, etc., em van convèncer que el referèndum unilateral és la millor opció per tancar el procés, sempre que tinguem a punt totes les estructures d’estat en cas de victòria del sí. Després de l’emprenyada d’ahir amb el pressupost, ens hem de posar les piles per recuperar la il·lusió i la unió, que és l’única manera de sortir-nos-en encara que tinguem ganes d’engegar alguns elements.

És clar que el RUI genera dubtes, sobretot pel que fa a la participació dels unionistes, però com ha dit l’Elisenda Paluzie aquesta setmana:  “No hi ha quòrums de participació mínima. El codi de bones pràctiques en referèndums de Venècia els prohibeix explícitament, amb l’argument que els contraris a la qüestió sotmesa a pregunta poden utilitzar aquest mecanisme per fer guanyar la seva opció il·legítimament.” Recordem també que l’Estatut el va votar el 48%. Voleu dir que no arribaríem al 50%, si fem les coses bé?

Pel que fa a les prohibicions, les amenaces, etc., de Madrit, suposo que ja estem curats d’espants, oi? En qualsevol cas i amb qualsevol mètode per fotre el camp, obtindrem la mateixa resposta.

Per augmentar la participació del 9-N (2,3 milions), per fer que una part dels unionistes vagin a votar, és indispensable transmetre una imatge de fermesa (això va de debò), de radicalitat democràtica (aquest problema només es resol votant) i de transparència (debats a dojo amb partidaris del i del no, etc.).

Avui l’Anna Gabriel ha proposat d’introduir el RUI en el full de ruta per refer el pacte amb Junts pel Sí. Doncs som-hi, va, que acordin una data (la primavera que ve?) i que entrin al Govern. El president Puigdemont hauria de convidar els demòcrates a entrar al Govern amb aquest mandat clar: un referèndum vinculant, amb sí/no, per tancar el tema d’una punyetera vegada. Aquesta votació, que penso que hauria de ser anterior a la declaració d’independència, es podria plantejar al pròxim Govern espanyol. Després del no de Madrit, el referèndum ja seria RUI. Als colaus se’ls hauria de dir: si sou sobiranistes, si sou demòcrates, entreu al Govern, fem el referèndum i després tothom a casa seva. Sí que es pot.

El farem, amb permís o sense permís, amb vosaltres o sense vosaltres. Quedaran ben retratats.

El que em posa els pèls de punta és pensar en un referèndum constituent. No em vull ni imaginar què passaria si haguéssim de votar a favor o en contra d’una Constitució. Prendríem mal, penso. Decidim si volem marxar, fem la DUI i emplaçem Madrit i Brussel·les a negociar. I després ja parlarem d'exèrcits i llengües.

La qüestió de confiança hauria de ser abans de la Diada. L’Onze de Setembre l’hem d’encarar amb els sobiranistes (els de debò) units, amb la il·lusió que farem un referèndum peti qui peti, amb el convenciment que ho tindrem tot a punt per canviar d’estat si guanyem, amb la legitimitat democràtica com a aval definitiu. 

m.



Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...