dijous, 29 de maig de 2008
Política, però ara local
Han citat a declarar el cap de l'oposició pel butlletí informatiu que el grup de Progrés del municipi va publicar al febrer. L'alcalde l'ha demandat, i això que al butlletí, que m'he llegit de dalt a baix i el guardo a casa, no hi ha res que pugui portar a pensar en difamacions ni en calúmnies, tot es pot comprovar amb documentació i amb notícies que han aparegut als mitjans de comunicació. Així doncs, la demanda per a què és, sinó per FER AGAFAR POR I FER CALLAR?
Així és la democràcia a Ribera d'Urgellet. I em fa molta ràbia que tanta gent de la comarca giri el cap a una altra banda i no ho vulgui veure.
Boranit.
dimecres, 28 de maig de 2008
Com se'n diu, d'això?
"La setmana passada vaig rebre la trucada del secretari d’organització de Reagrupament.cat (RCAT) comunicant-me que havien rebut la notificació que la meva signatura de recolzament a la candidatura d'en Joan Carretero havia estat anul·lada per duplicitat, per haver signat també per una altra candidatura. La meva juntament amb la de l'alcalde de Montagut i Oix (La Garrotxa) i la del propi president de La Comissió de Garanties d’Esquerra!
[...]
Al sol·licitar la revisió de les signatures membres la Sindicatura Electoral Nacional es van negar a mostrar les signatures duplicades, per acabar dient que devia ser un error. Un error o un flagrant delicte de falsificació, fet amb el poc judici de duplicar signatures de militants clarament compromesos amb RCAT."
Això està arribant a uns límits insuportables.
Com una tàpia
Com diu l’Arnera, el Tapia “no esmenta per a res" l'enquesta recent "de la Universitat Oberta de Catalunya que apunta precisament que el sobiranisme és majoritari, o almenys gairebé majoritari”.
Però bé, deixem-ho aquí.
Ahir em vaig quedar al·lucinat en sentir-lo al programa 59 segons. El (sord com una) Tapia en va dir una de molt grossa: segons ell, és incomprensible que un partit independentista com ERC demani al Govern espanyol que anul·li el decret de la canonada. És clar, si ets independentista, per què coi has d’anar a Madrit a reclamar el que sigui?
Aquesta imbecil·litat podria fer gràcia si la digués algun setciències en un bar, però no és el cas. Aquest home va ser director de La Vanguardia, de Barcelona Televisió i de Televisió Espanyola a Catalunya.
Que fort! Quant odi que deu acumular aquest home. Quanta estupidesa. Com podem anar bé amb aquest nivellàs?
dimarts, 27 de maig de 2008
Modest homenatge a un dels 'grans' (V)
La traducció és meva.
La noció del temps és relativa, la prova d’això és que tan aviat plou com fa sol.
Valentia
Cal exposar valentament les idees pròpies com si ho fossin.
Curiositats històriques
Malgrat el principi d’Arquimedes, la gent que no sabia nedar va continuar ofegant-se.
Xacres
La droga és una de les xacres del nostre temps prohibides.
El temps
La noció del temps és relativa, la prova d’això és que tan aviat plou com fa sol.
Costums pietosos
Els ateus creients resen les seves blasfèmies cada nit, abans d’anar al llit.
Coses del passat
Hi ha coses del passat que estan molt bé. Molt bé en el passat.
Canvis
Canviar d’opinió és cosa de savis equivocats.
Consell
No és necessari reconèixer els propis errors. Ja se n’encarreguen els altres.
Observació
La llibertat d’alguns comença on s’acaba la de tots els altres.
Coses de la vida
Es neix covard de la mateixa manera que es neix valent, però en qualsevol cas el millor és no haver de demostrar-ho mai.
Coses de la vida
A mi, dels acudits verds, el que més m’agrada és practicar-los.
Jo
Jo sóc bilingüe; per exemple, penso en català i, no obstant això, llegeixo diaris en castellà.
Racó literari
Per mi, els llibres més interessants són els llibres esterlins.
Sobre les dones
L’argument més contundent per demostrar que no és cert que totes les dones són iguals és l’adulteri.
La família
La família que cobra dividends unida roman unida.
Observació
És curiós que hi hagi tants compositors de música clàssica amb noms de carrers.
Geometria recreativa
El rectangle és un polígon regular, és a dir, ni bo ni dolent.
Experiència
Hi ha poca gent que hagi pogut arribar a la conclusió que els diners no donen la felicitat per pròpia experiència.
Observació treta de la mateixa vida
De tots els pecats capitals, l’enveja és el que surt més econòmic.
Física recreativa
Un mirall lent de reflexos no serveix per a res.
Una història famosa
Tothom coneix aquella frase de l’explorador Stanley en trobar-se Livingstone en ple cor de l’Àfrica: «Doctor Livingstone, I supose...» El que molta gent ignora és que les quaranta-cinc vegades anteriors li havien contestat: «Perdoni, però vostè s’equivoca...»
Consell
Si hom es passa la vida dient el que pensa, en poc temps se li acaben les ocasions de dir-ho.
Frases cèlebres
Estic molt satisfet que la cèlebre frase «Tot s’ha perdut menys l’honor» no se m’atribueixi a mi.
Una cosa incomprensible
Mai no entendré per què si la paraula «yes» vol dir «sí», no ho diu.
diumenge, 25 de maig de 2008
Torna el riu
divendres, 23 de maig de 2008
Som (i no deixarem de ser perquè som tossuts)
Malgrat que al ciutadano periodista d'El Periòdic d'Andorra li provoqui urticària, avui portem a Andorra un grup que, com bé diu el mateix plumilla espanyolista obsessionat, "s'ha significat per un posicionament polític que aposta decididament i obertament pels Països Catalans". Ui, que fort!
Fot-te.
dijous, 22 de maig de 2008
Reflexió en català
Per què em preocupen tant les eleccions a ERC si no en sóc militant? N’hi ha que són tan curts (de vista) que diuen que és una qüestió interna. Doncs no. Ens hi juguem molt com a país. Crec que Catalunya es troba en la prèvia d’un camí que té dues sortides: o espanyols o catalans. Tu decideixes.
Reflexió en català
Mentre la blocosfera sobiranista bull; mentre els patriotes inquiets i preocupats pel futur del nostre malaventurat país es mouen; mentre l'alternativa real al poder establert va fent forat; mentre la gent es desperta i crida prou!; mentrestant, els mitjans informatius tradicionals viuen en un altre món. Ja us ho trobareu. El món canvia molt de pressa i demà potser serà massa tard.
Ui, ui, ui (una mica cagadets?)
"Un informe filtrat des de la seu nacional d'Esquerra revela que la candidatura Reagrupament.cat que encapçalen Joan Carretero i Rut Carandell s'està guanyant cada dia que passa la confiança i la simpatia de la militància. Bona part de les agrupacions, seccions locals i casals d'Esquerra d'arreu dels Països Catalans consultats per la direcció han avalat ja o avalaran els propers dies l'esmena a la totalitat (ponència alternativa) que pretén presentar Reagrupament al proper congrés del partit. Això, és clar, posa els péls de punta a Joan Puigcercós i companyia, que ja s'està plantejant canviar l'estratègia de la campanya.
Si en voleu saber més, visiteu http://www.cimeraextra.blogspot.com/
Rellancem ERC!!!"
dimecres, 21 de maig de 2008
Escandalós
Notícia llegida a Viure als Pirineus.
¿Des de quan la delegació d’ERC a l’Alt Urgell forma part de la candidatura del Puigcercós? Per què a la mateixa hora que el Carretero va fer una conferència a la Seu la secció local d’ERC va muntar una reunió? Compareu els dos casos.
Una altra pregunta: d’on surten els calés per pagar aquest viatget i la missa del Manelic? L’entrada més barata per veure el partit val 20 euros (per a grups). Qui paga l’altra part de l’entrada, el dinar i l’autocar? El Putxi?
Com diu el Manel, “no em crec que aquests darrers actes electorals, llibres, DVD, vídeos, etc., de les candidatures d’en Carod i d’en Puigcercós se’ls han pagat de les seves butxaques. Quant costa llogar un local per a 2.000 persones, un equip d’il·luminació, de música i tota la seva logística? Són desenes de milers d’euros, és a dir, milions de les antigues pessetes!
I com expliquen a Viure als Pirineus, “la situació ha provocat malestar entre alguns dels militants que donen suport a la candidatura del moviment Reagrupament.Cat, que lidera Joan Carretero, i que no haurien rebut la trucada de la direcció oferint-los aquesta possibilitat.”
Si és veritat, com deia al principi, mira que s'ha de ser barroer per evidenciar tan clarament que la Delegació d'ERC a l'Alt Urgell en realitat és la Delegació del Puigcercós a l'Alt Urgell...
El més trist de tot és que aquesta gent potser guanyaran. Massa gent a la menjadora, ja se sap.
dimarts, 20 de maig de 2008
Avui fa setze anys
A la foto del mig, fa setze anys, amb el Guillermo Amor, a Wembley. L’Amor no va poder jugar la final perquè estava sancionat.
També surto en dues fotos més, fa més anys, és clar.
Quin xaval, eh?
He, he.
(Per cert, parlant de futbol, no em puc estar de comentar l’absència del Bojan al partit Catalunya-Argentina. No jugarà aquest partit per no fer enfadar els espanyols, pobrets. Com que ha renunciat a jugar l’Eurocopa amb Espanyi, ara que no s’enfadin. D’això se’n diu posar-s’hi bé perquè te la fotin ben endins.)
dilluns, 19 de maig de 2008
Cor agre
Article d’opinió de Carles Ribera al setmanari Presència.
Epígraf: Cor agre.
Títol: De professió, polític.
(Coragre és una sensació de cremor a l’estómac i cor agre deu ser un cor amb una acidesa desagradable.)
dijous, 15 de maig de 2008
Què?
dimarts, 13 de maig de 2008
Que algú m'ho expliqui perquè no entenc res
Cada dia que passa estic més convençuda que ens han fumut el pèl en tots els sentits. Quina ràbia i quina vergonya!
Laporta i Carretero
De debò voleu carregar-vos el Laporta? Entenc que els que abans sucaven del Barça i els que la catalanitat del Barça els provoca urticària vulguin el seu cap, però no acabo d’assimilar el linxament general contra el president del Barça, l’home que va treure el club de la misèria i la vergonya. És clar que és culpable del que ha passat, és clar que ha menystingut les seccions, però ¿que no tenim memòria? ¿Quin balanç es pot fer des del moment en què va marxar el Joan Gaspart fins ara? Agafem aquests anys i comparem-los amb qualsevol quinquenni de la història del club.
I la resposta: “És evident que no és el millor moment, però va agafar un club que estava absolutament fet una porqueria, com a club, i en caiguda lliure, i ha guanyat dues lligues i una Champions... Com a club està bé, però és cert que els resultats no són bons i hi ha coses millorables. Jo em refereixo al club i no a resultats concrets. Per tant, no és que nosaltres siguem els laportes de torn, però cal un canvi.”
I als que estimeu el Barça, paciència i cues de pansa.
dilluns, 12 de maig de 2008
La Generalidad i Pompeyo Fabra

2. No sabia que en castellà Pompeu Fabra s’ha de dir Pompeyo Fabra. En el mateix anunci del DOGC:
3. No sa vayan todavía. Aun hay más:
divendres, 9 de maig de 2008
Crònica de la trobada amb Joan Carretero a la Seu
La trobada de Joan Carretero amb militants i simpatitzants d’Esquerra de
Crònica periodística de la xerrada de Joan Carretero a la Seu d'Urgell
L'altra crònica, la no periodística, arribarà després.
Ara, la notícia que surt avui a Viure als Pirineus. Si voleu llegir els comentaris dels lectors, visiteu la web.
Carretero es proposa recuperar els valors de república i Catalunya
El candidat del sector RCat a la presidència d'ERC va exposar a la Seu el seu pla per rellançar una formació que, en paraules del president comarcal d'Esquerra a la Cerdanya, Francesc Xavier Porta, "va a la deriva i fins i tot pot arribar a desaparèixer".
Joan Carretero va explicar que el seu primer objectiu si surt escollit president de la formació en les eleccions del 7 de juny serà recuperar el significat de les sigles tradicionals d'ERC, posant èmfasi en els aspectes de 'Republicana' i 'Catalunya' , que en els últims temps, segons ell, s'han deixat totalment de banda per prioritzar únicament el vessant d''Esquerra'.
Carretero va reiterar que no té cap por de dir que és independentista i que vol que el partit es consolidi com a formació de centreesquerra i tingui la independència de Catalunya com a fita principal. El candidat a la presidència d'ERC pel sector Reagrupament.Cat va assegurar que si no es vol que l'objectiu del partit sigui aquest, Esquerra no tindrà res a fer en el panorama polític català i no podrà aspirar a ser la primera força nacionalista del país.
A l'acte d'aquest dijous a la nit a la Seu, celebrat al Centre Cívic El Passeig, s'hi van congregar una trentena de persones. A la mateixa hora, la junta local d'Esquerra a la Seu havia convocat una reunió, fet que no va passar desapercebut entre alguns dels assistents, que van comentar que la reunió es feia per contraprogramar l'acte de Carretero. De fet, del grup de regidors d'Esquerra de l'ajuntament de la Seu només s'hi va veure Mireia Pellicer, que va marxar pocs instants després que Carretero comencés la seva intervenció.
dijous, 8 de maig de 2008
'Avui' sí, demà ja ho veurem
No sé si els poders fàctics es carregaran l’Avui. És possible que ho intentin i que converteixin aquest diari en una mena de PSOEriódico pamfletari totalment descafeïnat.
dimecres, 7 de maig de 2008
Com les gasten els “partidaris” del Puigcercós
Fragment d’un article d’opinió de David Conzález a l’Avui d’avui:
“Divendres passat, aquest diari va revelar el contingut d’un document intern, elaborat per l’entorn de l’actual secretari general, Joan Puigcercós, en el qual s’exposa l’estratègia d'aquest sector per guanyar la batalla congressual. [...] La publicació de la notícia ha sigut rebuda amb crítiques dels adversaris de Puigcercós i ha molestat alguns dels seus partidaris. Entre els quals, la portaveu al Parlament Anna Simó i la també dirigent Marta Aguilar, que a través dels seus blogs personals i de la web oficial del partit han engegat una campanya de linxament contra la periodista de l’AVUI Sandra Arenas.”
(La negreta és meva.)
Només dos apunts: el Putxi potser hauria de buscar el culpable de la filtració en el seu entorn.
(Demà anirem a escoltar el Carretero a
dimarts, 6 de maig de 2008
dilluns, 5 de maig de 2008
Jo també vindré
Ahir, després d'un bon ruixat, les famèliques quatre mans d'aquest bloc, encara no prou cansades, van anar a saquejar els marges de la rodalia. El Josep Maria ja m'ha dit fa una estona que ha anat a plegar els quatre que hi vam deixar, hehe.
Mira que són fastigosos, però m'encanten. Uns cargols a la llauna... Una cassola de conill i cargols amb xocolata.
Serà la primera menjada de la temporada. Ahir va fer calor i els ganetes vam sortir tot just va deixar de ploure, amb el Quico de guia. En vam trobar força en poca estona. Cinc quilos de bovers i cargolines (nom que en altres llocs designa un altre tipus de caragol; és com els bolets, la llonganissa i el fuet... tants caps, tants barrets). Les cargolines són com escopinyes, petites i gustoses; ideals per picar. Però com uns bons bovers a la llauna i amb vinagreta...
A la foto gairebé tots els individus que es veuen són cargolines. Curiós, perquè jo diria que en vam agafar meitat i meitat.
Jo no sóc polac, jo sóc polonès
Hi ha una tornada d’una cançó infecta que diu:
Jo nos sóc polac, jo sóc català
jo no sóc polac, jo sóc català
jo no sóc polac, jo sóc català
i si no t’agrada que et donin pel sac.
Doncs a mi sempre m’ha agradat, que m’identifiquin com a polaco, malgrat els germans Kaczynski. Fins i tot quan he anat per les espanyes més d’un cop m’he presentat com a polaco. “Soy polaco.” És una bona manera de trencar el gel o altres elements.
Fa una setmana em van fer una proposta indecent: escriure un article a partir d’una foto, de la foto que encapçala aquesta entrada. Els promotors, els meus socis del Diccitionari: el Puigmalet i el Víctor. Uns quants blocaires ens vam comprometre a penjar l’article al bloc el dia 5 de maig a les vuit del matí. Un jurat tan imparcial com la família del mateix Puigmalet ha de valorar els millors articles. I el premi? Ningú no me n’ha dit res. Un exemplar del diccionari Collins castellà-anglès, potser?
D’entrada, el repte em va semblar una idea molt bona. En canvi, el tema em fa una mica de mandra perquè ja em vaig emprenyar fa uns mesos quan vaig llegir la notícia i perquè en els temes politicolingüístics (aquest n’és un) si no et refugies en l’humor, la mala llet costa més de digerir.
¿I com em puc refugiar en l’humor davant d’un diccionari que no sé qui ha escrit? No és el mateix una vomitada del ciutadano Albert Rivera, del Rodríguez Ibarra o del Jiménez Losantos, que una definició del senyor Collins, a qui no conec de res...
L’entrada del diccionari castellà-anglès no ens diu gran cosa:
polaco2/a ADJ, N/M (fam) Catalan.
Home, potser fa gràcia imaginar-se aquesta situació: un estudiant anglès decideix convertir-se en un erasmus cosmopolita i tria Barcelona per acabar la carrera...
...Ara em quedaré amb els catalans. Al Collins diuen que familiarment als catalans se’ls coneix com a polacos. Em faré l’enrotllat quan aterri.
Aquest (fam) ens podria portar a la conclusió que l’autor d’aquesta entrada va pixar fora de test més que no pas va ser víctima del seu odi. Molt sovint les explicacions són més senzilles del que semblen. Hi va haver mala llet? Per què en comptes de (fam) –que suposo que vol dir familiarment– no hi van posar pej (pejoratiu)?
Sigui com sigui, s’ha de ser una mica ruquet, perquè els castellans que ens qualifiquen de polacos no ho fan familiarment. Ens diuen polacos perquè ens tenen enveja i els molesta que siguem polacos, bàsicament.
D’altra banda, a mi sempre m’ha agradat que als catalans ens diguin polacos, molt abans que sortís el Toni Soler amb el seu Polònia. Collons, és que som polonesos, si t’ho mires bé. Hi ha una teoria que diu que els espanyols, tips que els catalans dediquessin tanta atenció a Polònia sobretot el primer terç del segle XX, doncs ens van batejar amb l’entranyable polacos. És un plantejament versemblant, i ara que rellegeixo la magnífica revista Mirador (anys 30) constato que sí, que a Catalunya es parlava força de Polònia, un pastís en disputa com ha estat sempre Catalunya.
El dimecres 31 de maig, els del programa Polònia i el consolat de Polònia van organitzar la Festa dels Polacs. El cònsol va dir que “ens sentim bé a Catalunya perquè hi ha coses que fan que les dues Polònies semblin més properes, com les vagues d’autobusos, el servei de Bicing fet a la polonesa amb vermell i blanc o el grau d’animació dels nostres balls populars”.
Aquest apel·latiu tan familiar també ens ha proporcionat alguna anècdota divertida, com el dia que Antena 3 va informar, segons aquest bloc, de l’aparició d’una nina, “la pepona multilenguaje. [...] Las lenguas que dominaba la criatura eran el español, el inglés, el valenciano y el polaco”.
Sembla que a la web de l’empresa deien que la nina parlava català, i així va sorgir la polèmica: ¿els d’Antena 3 es referien al català quan van dir polaco? Sembla que no. Llàstima.
Si algú ha arribat fins aquí, potser s’empassarà aquest gran apunt del diari Las Provincias: “Nines aprende idiomas. La muñeca interactiva fabricada por Nines D’Onil, uno de los grandes éxitos del sector de este último año, ha decidido aprender idiomas. En fin, que va a pasar del ‘t’estime’ –la muñeca, dicen sus fabricantes sin ánimo de polémica, habla como hablaba la abuela, no valenciano normativo– al ‘I love you.’” Genial.
Fixeu-vos que no és el mateix que et diguin polaco que polonès. Si en castellà diguessin poloneses en comptes de polacos, no ens dirien poloneses perquè polacos té una sonoritat que convida al menyspreu. Macaco, polaco, a tomar por saco. ¿Us imagineu el Ramón Mendoza saltant i cantant ¡Es, es, es polonés quien no bote, es! Oi que no?
Per acabar, un apunt per desmuntar llocs comuns. Segons un reportatge de divendres a l’Avui,“l’alfabet ciríl·lic que utilitza el programa Polònia de TV3 no es fa servir realment a Polònia. De la mateixa manera que la música que hi sona tampoc és polonesa i que la paraula koniec que apareix just després del Visca Catalunya dels presidents Maragall i Pujol té, de fet, el seu origen en els dibuixos animats txecs que veien de petits alguns dels polacs.”
Doncs mira, no m’acomiadaré amb un koniec sinó amb un visca Polònia lliure!
divendres, 2 de maig de 2008
Grandalles
grandalla
f. [BOS] Planta de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles planes i cintiformes i flors solitàries blanques, amb una corona groga de vores vermelles o ataronjades, que es fa sobretot als prats de dall i a les pastures de muntanya (Narcissus poeticus).
Bé, el Marc ha fet la teoria i jo, la josefina, la pràctica: aquestes grandalles són les primeres que he plegat a la vida. Cada any les portava el meu pare, mai deia de quins camps, perquè als nostres no n'hi havia pas. Aquest any ha fallat, i jo en vaig veure l'altre dia un pom a casa de la meva tia, i ja em va fer dentetes. Aquest matí, quan tornava del camp i seguint el meu trajecte habitual, n'he trobat una colla en un prat. Fresques, brillants, i amb aquesta olor que s'escampa per tota la casa. Mmmmmmmmmmm.
Aigua (dedicat al Xavi PS)
En un comentari en aquest bloc, el Xavi PS defensa el pla estratègic del Govern pel que fa al problema de l'aigua i diu que “són molts els punts on ja s’està treballant”. Ja li vaig contestar que tenir un pla no és garantia de res, que els punts on es treballa són pocs i fruit de la improvisació i que cal un projecte més ampli, un projecte de país, un replantejament del model de societat en què vivim, a més de mesures que cada dia veiem que són inexistents o insuficients. I com diu
“La ingenuïtat de l’esquerra”
El senyor Joan Ferran no és l’únic partidari d’arrencar la famosa crosta nacionalista que ho diu en veu alta. Fixeu-vos quina és la tècnica suggerida pel diputat socialista Manel Mas amb motiu de l’entrevista que
La causa de la petició per posar en marxa l’‘arrencacrostes’
Manel Mas: “mentre el President contestava, darrera d’ell apareixia i desapareixia la imatge de la cara de Zapatero com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules. Si
El que és emprenyador és que a més, de tant en tant, els socialistes hagin de sortir a plorar perquè els maltracten i a demanar caps a partir d’unes “subreptícies insinuacions”.
Déu n’hi do, però encara és capaç de superar-se: “En els temps del President Pujol una actuació semblant hagués estat impensable. Ara, amb la ingenuïtat de l’esquerra, i la cara dura d’alguns, sobre la imparcialitat (?) dels periodistes pot passar això sense que ningú s’estranyi massa.”
dijous, 1 de maig de 2008
Decles d'avui
Rafael Niubò, candidat a la secretaria general d’ERC, diu que “sempre que hi he parlat [amb Joan Carretero] ens hem mirat als ulls i sé que me’n puc refiar. En tinc prou amb la seva paraula”. L’entrevistador li pregunta si “pot dir el mateix de la resta de candidats”. “No.”
José Zaragoza, secretari d’organització del PSC, afirma que “la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut l’acatarem tots, i qui no l’acati, cometrà un delicte.”
Joan Ferran, portaveu adjunt socialista, diu amb referència a la sequera que ERC té actituds “immadures i puerils. [...] Un partit que governa un país ha de ser coherent”.
Joan Puigcercós, secretari general d’ERC, reivindica l’abstenció en la votació sobre el transvasament, diu que te “plena confiança” en la decisió del govern i admet que això pot semblar contradictori.
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?
