
No sé si ho havia escrit mai: l’Ernest Benach em fa força ràbia. Em fa una mica de cosa pensar que aquest senyor és el president del nostre Parlament, però vist el panorama general, vist el president que tenim, per exemple, tampoc no desentona. Ai, quan el veus aparèixer per la llotja del Camp Nou amb els cascos i contentíssim...
Avui he escoltat l’entrevista que li ha fet el Basté a RAC-1 i n’he transcrit pacientment i fidelment un tros perquè m’ha semblat al·lucinant, de vergonya aliena. (Si voleu escoltar l’entrevista, jo ho he fet aquí.)
Jordi Basté: "Joan Carretero ha dit que si no s’aconsegueix un bon acord de finançament, ERC hauria d’abandonar el Govern i s’haurien de convocar eleccions. Què n’opina?"
Ernest Benach: "He. Jo crec que hi ha gent que en el fons té... No ho dic pel senyor Carretero, ni molt menys, eh?... Però hi ha un punt en què al final sembla que tinguis un cert complex d’inferioritat. Deixar el govern, deixar el govern, deixar el govern... Escolti, és que no és normal, això. Els governs no es deixen. Quan un guanya unes eleccions o fa un pacte de govern, és per governar i té una responsabilitat molt gran i l’ha de complir davant dels ciutadans. Només una qüestió excepcional, una qüestió extraordinària, pot provocar que hi hagi eleccions. A Catalunya en aquests moments hi ha moltes situacions excepcionals perquè portem cinc anys de qüestions excepcionals, però sempre posar al davant deixar el govern jo crec que és un error, perquè això ens fa un mal terrible davant l’opinió pública. Aquells que sempre estan a punt de deixar el Govern... No pot ser... Si hi ha una gran situació excepcional, ja en parlarem, de com l’hem de resoldre."
No cal continuar, oi? Sortir del foc per caure a les brases.
P. s.— Per cert, el Carretero ha dit que “ERC no té proposta de finançament” i que “tenim la raó i tenim la força d'un país, d'una nació mil·lenària que està estabornida, en part per manca de capacitat dels seus polítics, de la por dels seus polítics, de la traïció d'alguns polítics que han dirigit aquest partit, aquest país”.
La negreta és meva, és clar.
.