
Aquest gos tan esplèndid el vaig recollir ahir dissabte al migdia enmig de la nevada. El vaig estar veient tot el dematí com anava d'una banda a l'altra de carretera, seguint a tothom que li feia festes i que s'havia aturat per posar cadenes o a esperar que netegessin la carretera. I quan algú marxava empaitava el seu cotxe una estona com si hi volgués pujar. Evidentment, que circulés sense mirar per la carretera va ser un perill quan la via ja va estar neta però bé, sembla com si això no ho vegi ningú. Una altra vegada que vaig recollir un gos perdut vaig trucar al Consell Comarcal i em van donar el mòbil de la gossera. Hi vaig trucar i de seguida el van baixar a buscar. Ahir, com que era dissabte, no sabia ben bé què fer: el vaig entrar a casa meva i es va quedar rendit, ajagut al rebedor de baix, sense menjar ni beure res. Jo per mi que potser ja l'havien abandonat a la nit i tot.
.
Primer vaig trucar als Mossos, em van dir que ja havia fet bé de trucar-los a ells i que enviaven una patrulla a buscar-lo. Em van demanar nom i telèfon. Mentre era a la carretera al costat del gos vaig veure passar tres cotxes dels Mossos, un dels quals va afluixar la marxa i ens va ben veure i li vaig fer senyals però va tornar a accelerar. I no n'he sabut res més.
.
Veient el fracàs, vaig trucar al mòbil que tenia de la gossera però em va surtir la bústia de veu. Hi vaig deixar un missatge, amb el nom i el telèfon, i dient-los que el gos el tenia jo però que no me'l podia quedar a casa.
.
Constatant el segon fracàs, vaig fer el cor fort i vaig trucar al meu tiet Josep Maria, a qui sabia perfectament que posava en un compromís dels grossos i que em sabria greu fer-ho. Ell ha tingut gossos durant bona part de la seva vida, però des que se li va morir l'últim va dir que prou, perquè hi pateix molt, i jo prou que ho sé, però era la meva única sortida. Li vaig demanar si us plau que acollís aquest gos a l'era fins dilluns, que jo tornaria a trucar a la gossera (o primer a l'Ajuntament, que es veu que és així com cal fer els tràmits...). I tot i que de mala gana, i ho entenc, ho va acceptar.
.
I allà ha passat el cap de setmana, estranyat però tranquil. Ha menjat, ha descansat, i l'hem mimat sense voler perquè es fa estimar. Ara he baixat de veure'l segurament que per última vegada, perquè demà trucaré a qui correspongui perquè el vinguin a buscar. Avui he enviat missatges a gent coneguda per si saben d'algú que el volgués. La germana del Josep Maria se'l quedaria amb els ulls tancats, però ell no en vol ni sentir parlar i jo tampoc he gosat fer-li xantatge emocional perquè sé que no seria just. En el fons li agradaria quedar-se'l però ja va decidir fa anys que no en volia cap més, i és que no.
.
I jo tinc el cor en un puny. Si no fos perquè l'any passat ja em vaig quedar el Quico, que també vagava per la carretera, no m'ho pensaria gaire i em quedaria aquest gos meravellós. Perquè us asseguro que ho és. Com m'agradaria que li trobessin xip i que localitzessin l'amo... Però no en deu portar.
.
M'agradaria que passés un miracle i algú el volgués abans de dur-lo a la gossera, una gossera saturada i, segons els alcaldes, a punt de tancar perquè no rep les subvencions promeses. Així estem. Aquests són d'aquells dies en què em fa vergonya i fàstic ser membre de l'espècie humana.
.
josefina
.