.
No sé per on començar.
Per la crisi? Això va de debò, eh? Hi ha algú que no estigui preocupat? En el fons ens mereixem una cura d’humilitat, però a la superfície la realitat és molt crua. Estem preparats per patir i/o perquè ens canviï la vida? No sé si res tornarà a ser com abans, però estic convençut que farem un retrocés important pel que fa al benestar actual. Jo sóc pessimista de mena i veig un futur negre a mitjà termini com a mínim, amb problemes socials i, de bracet, amb conflictes nacionals.
Com molt bé deia l’Enric Vila l’altre dia, “com ha passat sempre en situacions de crisi, Espanya exacerbarà el nacionalisme i el populisme per dissimular la inconsistència de l’Estat”. Ja sabem que ens proposaran un finançament de merda per, atenció, “eixugar el deute”, com diu el ministre. Humiliació. El TC ens deixarà l’Estatut com una eina per a la Diputació de Catalunya (avui hem sabut que de símbols nacionals, res de res). Una altra humiliació.
Una altra: Si vols cobrar, oenagé, fes-te
comuna, com la llengua; si no, no cobràs subvenció. Els colons com la Camacho i el Rivera seran fidels als seus principis: som una comunitat espanyola i per tant és lògic que no tinguem símbols nacionals, i encara és més lògic que el govern
comú subvencioni oenagés
comunes. I els altres, què en diuen? Sí, la Generalitat recorrerà al Constitucional contra aquesta humiliació, però aquí ens quedarem, amb el cap sota l’ala o amb els pantalons abaixats fins als talons, com vostès vulguin.
Una altra humiliació? La imatge d’avui a la tele en què es veien acabades les obres d’enllaç del TGV entre Catalunya i França. Només l’enllaç. França i Espanya
passen.
Tot plegat és depriment, però per postres has d’aguantar el Puigcercós marcant paquet de xiclets, l’Iceta esveradet, el Junqueras dient que els seus socis de govern no són catalanistes, i Iniciativa donant suport a la vaga en què es demanarà la dimissió d’Ernest Maragall, que curiosament és soci de govern del senyor Iniciatiu.
I jo que sempre veia el passat amb incredulitat...
Si no ens en sortim, d’aquesta, n'hi ha per dimitir de tot.
.