El petit plaer més immens que tinc el goig de viure cada dia és entrar a poc a poc a l'habitació del nen i fer-li un petó quan està ben adormit. Després de veure'l tan inquiet, actiu, cridaire i bellugadís durant tot el matí i ara al vespre quan arribo de treballar, em sembla increïble poder-lo veure també tan adormidet. I per sort puc sentir aquest petit plaer al migdia, a l'hora de la migdiada, i ara quan cau la nit, que vaig a fer-li un petonet fins a tres vegades abans jo mateixa no caic rendida al llit. És molt bonic ser mare (ara sí!).
dimecres, 2 de setembre de 2009
flaixjosefinos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

5 comentaris:
Cal veure si t'agraeix aquestes expansions maternals, que ell segur que va a la seva.
Aquesta escena de fer petonets quan dormen és de les més tendres. Jo encar ho faig amb els meus i tenen quasi 13 i 9 anys!
Allau, hi penso sempre, en això que dius! A vegades crec que si nota el petó que tot just li frega la galta deu pensar: au, deixa'm dormir tranquil!
Núria, acabo d'escriure un comentari llarguíssim al teu bloc, amb comentaris punt per punt a tots els apunts que has fet tu, i quan he anat per enviar-lo s'ha esfumat, no sé què ha passat! Si al vespre tinc forces, hi tornaré.
Tens, millor dit, teniu un nen preciós. L'altre dia quan el vaig veure per la festa major de la Seu em van impressionar els seus ullassos. A disfrutar-lo, que de seguida es fan grans.
M'has enganxat en un moment poc amorós. Ja és la tercera vegada que li canvio els bolquers aquesta tarda!!!
Un petó al cul, li faria.
Publica un comentari