No és veritat que totes les dones són iguals. La Times New Roman és vulgar, fàcilment odiable però menys que l'Arial i la Verdana; la Courier, sobretot si és New, és impertinent i massa pesada; l'Helvetica és d'aquelles que fan gràcia una temporada però que després cansen molt; n'hi ha d'infantils com la Comic, però només fan gràcia un dia; la Garamond és correcta però massa professional, indicada només per a actes oficials; em quedo amb la Georgia, de cos 12, cos perfecte, sòbria, alterosa, eminent, prominent, ferma, decidida, esvelta, contundent, sòlida, segura, àgil, robusta, distingida, elegant, discreta, encimbellada, moderna, seriosa, noble. No totes són iguals i jo sóc molt fidel.
divendres, 4 de setembre de 2009
Flaixmarcs
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?
i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost
Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)
no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...
12 comentaris:
Ai, Marc, que aquestes declaracions d'amor et poden crear problemes, que els tipògrafs són molt venjatius. Precisament tinc un apunt sobre el tema, però m'espero una mica per no empatxar, que aquesta setmana ja vaig carregar contra la "comic sans".
haha. estarem atents.
O sigui que jo sóc la Georgia no?
Perquè si no és el cas, em queixo que a mi no m'hagis dedicat mai un escrit com aquest, i que ho hagis fet a una miserable tipografia!!
M'agrada el tema però t'avanço que sóc molt infidel.
El meu darrer maridatge va ser amb la trebuquet, però ara estic flirtejant amb la segoe ui.
Tastaré la teva.
Jo també estimo la Georgia. Discrepo sobre la manera com arracones la Garamond. Jo hagués dit "és correcta i, a més, professional" (amb segones). També tinc predilecció per la Bell. Gran nom, el que es pot aconseguir amb la combinació de les tres: Georgia Garamond Bell. Georgia G. Bell. Georgia. Georgia on my mind.
La Bell no està malament, però els nombres són horrorosos.
La meva preferida és la Calibri: sòbria, però ben definida i aquest aspecte de somriure de La Gioconda, que no saps si prendre-te-la seriosament o riure amb ella.
La Georgia, la Trebuchet, la Calibri... no sabeu on us esteu ficant. Crec que hauré de publicar el meu apunt cautelar. Mentrestant, feu cas en David, refieu-vos de la Garamond, que és una professional. O de la Gill Sans, que és més seca, però (en el fons) molt simpàtica.
Jo sóc de la Times, tu, però la del meu bloc és impossible de domar. És una relació sadomasoquista.
Així les dones haurem de triar per les mides...
a mi n'hi ha una que cada mes hem dona pel c.. la lletra bancaria
Publicat l'apunt on es demostra que els amors amb Georgies, Verdanes, Trebuchets i altres pècores és sumament perillós. Advertits quedeu.
Publica un comentari