Sempre ho he defensat, que els espanyols no ploren com nosaltres. I encara diria més: els espanyols, els espanyols recios de veritat, els que se visten por los pies, els que han heretat les llagues d'espasa dels avantpassats, no ploren. Això és cosa de nenazas.
dimecres, 11 de novembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?
i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost
Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)
no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...
4 comentaris:
Millor quan et poses cínic.
laia
Laio,
Cínic, ara? No pas. Estic cansat perquè tinc molta feina i moderadament satisfet perquè me'n surto, de moment. I també estic una mica fart dels imbècils, dels curts de gambals, dels amargats i dels que no tenen una miqueta de sentit de l'humor.
I no va per tu, bufó.
marc
Quan vaig néixer, al primer plor la llevadora li va dir a la meva mare: aquesta nena plora amb gran sentiment, de gran lluitarà per viure en una Catalunya lliure, però mentre visqui el iaio millor que no la sentin plorar massa.
A Igualada brameu igual que a la Seu, Tortosa o Figueres? I com deuen plorar els nens de les pijas de Pedralbes? Més finament, suposo...
XD
Publica un comentari