"Mare de Déu! Ja són les set? Cada any passa el mateix. Quatre hores a taula. Ningú no tindrà gana de sopar. Abans de sortir a fer un volt per esbargir la boira, encendrem el pessebre i cantarem les cançons de la diada. [... ]
Tot això és el passat perdut. Tot això és el passat que hem de retrobar. En aquesta nit d'un Nadal fosc i trist us convido a obrir el finestral com un acte d'esperança. Fa fred. No es veu res. Tot és negre. Però si teniu voluntat d'escoltar, sentireu la veu de l'àngel."
Font: Vista al regal de Nadal de la Jordina: El Nadal que no vam tornar a casa. Barcelona: A Contra Vent Editors, 2009, p. 40-41. A cura del gran Quim Torra, un patriota entossudit a recuperar la memòria d'aquella Catalunya que prometia tant i que els feixistes van esmicolar. La citació pertany a l'article "Nadal a Barcelona", publicat a Catalunya, Revista d'Informació i Expansió Catalana, de Buenos Aires, el desembre del 1939.
Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973), periodista, s'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes.
2 comentaris:
Recordo una entrevista a Eugeni Xammar fa molts anys al Serra d'Or on deia que és molt difícil que Catalunya algun dia se'n surti perquè els espanyols "s'hi juguen les mongetes"
Ep! Moltes gràcies per la cita. En Xammar és el meu heroi. He acabat adoptant una de les seves frases com el meu lema polític: "Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions". Abracades i molt Bon Any. Quim Torra
Publica un comentari