"N'hi ha que diuen que la Primavera no tornarà mai. Són gent de poca fe. No els cregueu. Si sentiu, de vegades, trontollar massa fort l'esperança, penseu en els minyons de muntanya i la mestressa de la masia pirinenca, en el pagès de Riells, en el soci de l'Ateneu Barceloní i la seva mare, que coneix la virtut de la sopa escaldada, en el patró de la barca de la Costa Brava, en el propietari Castanys, en el metge Morell. Al ple de l'hivern ells porten amagada al cor, com nosaltres mateixos, la nova primavera de Catalunya."
Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973), periodista, s'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes.
Font: Vista al llibre El Nadal que no vam tornar a casa. Barcelona: A Contra Vent Editors, 2009, p. 134-135. Pertany a l'article "Hivern a Catalunya", publicat a Catalunya, Revista d'Informació i Expansió Catalana. París, 1940.
1 comentari:
Magnífica cita, magnífiques paraules. Moltes gràcies, Marc i Josefina, per fer-nos-les arribar.
Jordi
Publica un comentari